‘El personatge infinit’, exposició de Jaume Anglès

14/08/2015 | Cesc Martínez | Enllaçhttp://ifbarcelona.cat/el-personatge-infinit-exposicio-de-jaume-angles-2/ |

angles 3

En paral·lel a l’exposició Figures del desdoblament, Jaume Anglès exposarà al centre Arts Santa Mònica de Barcelona (també del 8 d’octubre al 10 de gener) una selecció de dibuixos. Jaume Anglès i Vergara (1943) és la tercera generació de la família de titellaires Anglès, que durant el segle XX van continuar el mestratge de Juli Pi i van mantenir viva la tradició del titella de guant de tipus català, juntament amb la família Vergés i els Faidella. Però el seu caràcter impetuós el va desvincular dels castellets i les representacions al Turó Parc i va trobar en el dibuix un refugi per a les seves divagacions existencials. Però, tot i això, els universos que s’obren en el teatre de figures, una infinitat de situacions i personatges que es multipliquen en calidoscopi, han estat el substrat de la creació gràfica de Jaume Anglès.

En els seus dibuixos, la imaginació de qui va néixer en un nucli dur titellaire, explota en milers de possibilitats, que exploren el sexe i el desig, la festa i la mort, els somnis i les al·lucinacions, en un pla naïf que no tira cap al tremendisme ni cap a la innocència. D’altra banda, el seu treball no arriba a generar una narració, i en aquest sentit defuig el sentit dramatúrgic clàssic del teatre de titelles i retorna les figures a un estadi anterior, ritual. L’obra de Jaume Anglès és una acumulació de formes permanent, una sortida a obsessions molt entranyades, un continu d’imatges que, lluny d’explicar el món, són elles mateixes acció.

Jaume Anglès és un desconegut en el món de la pintura i de l’art. Tret d’alguna exposició col·lectiva, la seva obra és, fins ara, inèdita. Tot i que Arnau Puig va elogiar el seu treball el 2006 a la revista Arco arran d’una mostra comissariada per ell mateix, mai fins ara no s’ha pogut veure una representació àmplia dels dibuixos d’Anglès. I, tot i això, la selecció de làmines  que es podrà veure a Arts Santa Mònica no deixa de ser un part molt petita del conjunt dels seus dibuixos-acció. Una part, això sí, que esperem que sigui suficient perquè es conegui la dimensió d’un artista tenaç i necessari.

És probable que molts visitants emparentin les figures dibuixades d’Anglès a l’univers de Joan Ponç o a artistes del còmic com Max. Tanmateix, Anglès no coneixia aquests artistes en els moments d’auge creatiu, ni ha tingut cap influència massa directa; si de cas, només alguna de difusa d’artistes com Joan Miró o Baselitz. La seva font era i és la inestabilitat de la vida: el submnón de la cultura llibertària dels carrers i bars de la barcelona preolímpica, l’ús de substàncies estupefaents, les pròpies obsessions i la impressió cusada pels trencaments de la història recent.

Aquesta mostra, que inicialment va ser promoguda pel fotògraf Jesús M. Atienza, els titellaires Jordà Ferré i Xesco Quadras i l’escriptor Cesc Martínez, finalment ha pogut ser realitzada en el conjunt d’activitats del festival IF Barcelona, a l’espai escales d’Arts Santa Mònica.