Enric Farrés: Donar veu a l’objecte marginal

10/11/2016 | Cesc Martínez | Enllaçhttp://ifbarcelona.cat/enric-farres-donar-veu-lobjecte-marginal/ |

 

Enric Farrés: Objecte Ficció

Farrés prové de les arts plàstiques i confessa que, amb aquest treball, es troba molt lluny de la seva zona de confort. L’art escènica és, per a ell, un llenguatge nou, que tanmateix li permet endinsar-se en un terreny que l’art visual ja ha estudiat, però amb la possibilitat d’encetar un recorregut personal propi. Amb Objecte ficció, pretén desemmascarar el caràcter potencial que s’amaga darrere dels displays museogràfics, allò que fa que l’obra pugui ser vista, assimilant-los a categories humanes i amb un gran sentit de l’humor.

IF: Quina és la base de la teva proposta?

Enric Farrés: Treballar amb els conceptes del teatre d’objectes i aplicar-los a les arts visuals. La llavor de la idea són els suports museogràfics dissenyats per Lina Bo Bardi el 1968, unes peces que originalment servien per sostenir fotografies o imatges pictòriques i que, en si mateixes, són objectes d’art. Els displays no només ensenyen les obres pictòriques sinó que les ordenen i creen en una història; i a més, en el cas dels suports de la Bo Bardi, transformen el quadre en un objecte en 3D i es pot veure la part de darrere, de manera que la imatge es converteix en objecte.

IF: Com et planteges el teu dispositiu?

Enric Farrés: El que faré serà no representar els objectes sinó utilitzar-los. Abans ja havia treballat en Els papers del segle, en què vaig compilar tot de papers trobats en llibres. La idea ja llavors era posar com a objecte artístic l’objecte real, i no una represntació. Al final, el que vaig fer va ser passar tots aquells papers pel túrmix i convertir-los en un petjapapers.

IF: Més concretament, quins objectes posaràs en escena?

Enric Farrés: Bé, quan parlo de displays vull dir una vitrina, un marc, un clau de ganxo, una xinxeta… Són objectes que normalment són invisibles i que jo crec que tenen molt a dir. En realitat, jo els atribueixo unes narratives que encara no sé com seran. De moment estic escrivint una sèrie de gags, que són com petits diàlegs entre aquests displays. En aquest sentit, serà ficció. La idea és trobar la dimensió de personatge de cada un. I, a més a més, vull que cada escena tingui sempre un to humorístic. Aquesta serà la unitat mínima que desenvoluparà tota la part narrativa.

En aquest vídeo explica més coses del seu projecte, i també algun acudit.