Festival d’autor, entrades ja a la venda!

21/10/2015 | Cesc Martínez | Enllaçhttp://ifbarcelona.cat/festival-dautor-entrades-ja-a-la-venda/ |
8529b580-9e89-4b68-9e52-d6e7e6aedb70

‘Ala sucia’, de David Zuazola.

El dimecres 4 de novembre comença la programació per a adults d’IF Barcelona. De fet, espectacles com Oh là là!, la marionnette, de Joan Baixas, o la presentació dramatitzada del projecte El solar del estraperlo, de Xavier Bobés, Jomi Oligor i Shaday Larios, ja hauran ofert un tast per a gent gran d’aquest festival que pretenem que obri portes i finestres i que deixi córrer l’aire en el panorama de les arts escèniques (consulteu la programació). Doncs bé, ja us podeu assegurar que no us perdreu res: correu a comprar les entrades, que no són cares. Feu click aquí mateix. En aquest enllaç, hi trobareu també les obres que formen part de la programació familiar (també molt bé de preu!).

A IF Barcelona pretenem mostrar la importància del teatre de titelles en les arts escèniques contemporànies, i posar en escena tradicions arcaiques que puguin ser llegides per un públic avesat a les noves tecnologies i exigent amb la informació visual que rep. I volem xalar de valent veient animacions en directe, interpretacions poètiques dels nostres jos interiors i experiments atordidors. Per això hem elaborat una programació d’escala internacional, amb artistes reconeguts a Europa pel seu valor creatiu, com els alemanys Meinhardt und Krauss, la portuguesa Marina Nabais, els francoitalians Pupella-Noguès o la catalana Lali Ayguadé, entre altres. Això ha estat possible gràcies a col·laboracions amb institucions com la Fundació Miró, el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i el mateix Arts Santa Mònica (si voleu, mireu el mapa d’activitats i espais recomanats de l’IF).

BESLLUM6

Besllum i Daqian, ‘Oort Cloud’.

Perquè tinguem una idea del que entenem per teatre de figures, o de titelles, hem pensat uns espectacles que expressament interactuessin amb altres disciplines escèniques. La ballarina i coreògrafa Marina Nabais presenta De seda, unmuntatge en què una malla gegant converteix l’espai en un instrument musical que sona amb els moviments de l’artista. Tant la col·laboració entre els mallorquins Besllum amb els francocatalans Daqian, en l’espectacle Oort Cloud, com Meinhardt und Klauss, a R.O.O.M., plantegen la construcció d’espais en què es combina la realitat, la virtualitat, la llum, l’ombra i el so com a elements transformadors, creadors. Amb Ala sucia, el catalanoxilè David Zuazola planteja un espectacle de teatre d’objectes en què les deixalles prenen un significat nou gràcies al moviment i la construcció de personatges.

David Espinosa la triste figura web 2

‘La triste figura’, de David Espinosa.

És molt destacable l’espectacle La triste figura, part de la Trilogía del monigote, de David Espinosa. És una estrena absoluta, un espectacle coproduït per IF Barcelona amb el Festival international de la marionnette en pays neuchâtelois (Neuchâtel, Suïssa); interpretació d’El Quixot en versió teatre d’objectes. És una instal·lació dramatitzada, un dispositiu escènic pensat perquè el públic pugui tenir experiències diverses des de dins i des de fora i al voltant de la peça. Una dada: consulteu bé horaris i promocions perquè David Espinosa representarà per primera vegada la trilogia completa! I encara una altra: Espinosa estarà en residència visitable a Arts Santa Mònica del 23 al 29 de novembre.

Dins de la programació per a adults, encara hi ha La naturalesa i el seu tremolor, de la companyia Societat Doctor Alonso, que planteja un recorregut pels encants teatrals del TNC i pel Mercat dels Encants de Barcelona, que, malauradament, ja ha exhaurit les entrades. Però queda l’espectacle sobre Joan Miró i l’objecte, de Lali Ayguadé; el Gabinete onírico, d’Ángel Navarro, a la Sala Fènix, i, mig per a adults i mig per a infants, una autèntica joia del festival: els haikús convertits en teatre visual d’El mirall de les formigues, de la companyia Pupella-Noguès. Absolutament imprescindible!

r.o.o.m. 08

Muntatge escenicosonor de Meinhardt und Krauss, ‘R.O.O.M.’