La miniatura sempre ha fascinat la imaginació. Els titelles i els teatrins per jugar a casa han estat els encarregats de conrear mons de fantasia teatral.

A tot Europa, la tradició de les arts escèniques fetes en cases particulars o en teatres petits, també anomenats de cambra o de butxaca, ha estat una constant en la història del teatre. A Barcelona, durant els segles xviii i xix, era freqüent convertir les alcoves en escenaris. El teatre català, com explica Xavier Fàbregas, va néixer en part gràcies a aquests espais privats d’exhibició.

Avui, les formes minúscules i íntimes del teatre d’objectes, d’ombres o de titelles són una especialitat cada vegada més conreada. Espais com el Malic o La Puntual han estat i són referències dels mons petits. També els escenògrafs i directors de grans muntatges recorren a maquetes per explicar i entendre els propòsits en la configuració de l’espai i de la llum.