Programación 2026

UN DÍA DE VEINTICINCO HORAS, de AzkonaToloza & amigues

12 nov a las 20 h hasta el 13 nov a las 21 h | Antic Teatre (BCN) | Compra entradas |

Performance duracional / roda de premsa / inauguració

Una performance
i dues rodes de premsa.
Tres hores de cúmbia rebaixada i quatre cafès americans dobles.
Cinc pastilles grogues
i sis àpats.
Set visites guiades,
una d’elles en anglès.
Vuit hores de diferència amb la Luisa.
I algunes menys amb en Luis.
Nou escenografies,
totes reciclades.
Deu vegades direu «realment calia tot això?»
I onze vegades direm nosaltres «falta molt perquè s’acabi?»
Dotze restes d’escena
i tretze poemes.
Tots inèdits,
tots d’anar per casa,
tots regulars tirant a dolents.
Catorze instruccions.
La primera diu:
Abans de començar un nou viatge, toca refugiar-se a casa per agafar forces.
La segona:
Toca prendre-s’ho amb calma.
La sisena:
Per evitar silencis incòmodes,
cal tenir preparats uns quants acudits dolents.
Total d’acudits dolents: quinze.
Nombre total de silencis incòmodes: setze.
Disset anys tenia ella quan va marxar a Londres.
Disset en tenia jo quan vaig marxar del desert.
Vint-i-un en tenia ella quan va creuar l’Atlàntic.
Vint-i-un en tenia jo quan vaig creuar els Andes.
Però, és clar, aquestes dades pertanyen a una altra llista.

Tornem al disset.
No, millor que no, anem directament al vint.

Les vint hores són l’hora en què comença
i les vint-i-una, l’hora en què s’acaba.

I al voltant de vint-i-dues són les amigues
que hem embolicat per fer això.

Com que el vint-i-tres és el teu número, tu decideixes.

Vint-i-quatre són les hores que té un dia normal.

Vint-i-cinc, el dia d’avui.

 

Funciones: a las 20:00 h.
Duración: 25 horas
Atención: en el espectáculo se utiliza una máquina de humo.

 

AzkonaToloza es el proyecto artístico de la coreógrafa navarra Laida Azkona Goñi y el videoartista atacameño Txalo Toloza-Fernández, una pareja artística con sede en el barrio de Poble Sec de Barcelona pero situada a medio camino entre el Mediterráneo, los Pirineos y el Desierto de Atacama,. Desde 2015 trabajan juntos en la creación de artes vivas documentales, construyendo relatos escénicos multiformatos que parten de archivos y testimonios reales y especulan sobre el futuro. Formatos que incluyen piezas escénicas, instalaciones visuales, videocreaciones, creaciones sonoras o publicaciones.