Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en CAT.

BeAnotherLab: Library of Ourselves

El col·lectiu artístic multidisciplinari BeAnotherLab fa temps que porta a la pràctica l’intercanvi simultani de personalitats. La Màquina de ser un Altre és un dispositiu que, gràcies a la realitat virtual, permet a l’espectador o usuari veure el punt de vista d’una altra persona, intercanviar-se per un altre, i aplicar-ho a tarrenys tan variats com la mediació de conflictes o l’artteràpia. Barrejant art escènic i realitat virtual, les seves instal·lacions alteren els conceptes de representació i la percepció mateixa de la realitat, plantegen la hipòtesi de com seria el món si realment poguéssim veure-hi a través dels ulls de l’altre. Tecnologia, neuropsicologia i art en un dispositiu que ha obtingut un reconeixement mundial.

IF: Com funcionarà el dispositiu a Arts Santa Mònica?

Daniel González: Els que participen a les instal·lacions de La Màquina de ser un Altre molt sovint acaben abraçant-se, realment connecten amb l’experiència de l’altre, però això té les limitacions de l’escenari en viu, es fa per a un nombre molt reduït de persones. Amb Library of Ourselves (la Biblioteca de nosaltres), esperem trobar la manera de convertir aquest acte en una acció col·lectiva, amb l’aportació de comunitats de persones, per exemple amb risc d’exclusió social o altres tipus de grups. Juntament amb aquests col·lectius, es gravarà una sèrie de narracions que després seran reproduïdes per als assistents mitjançant la tecnologia de BeAnotherLab, de manera que tindrà la modalitat de biblioteca d’experiències. Així, crearan una base de dades amb diverses persones de la comunitat que volen col·laborar i tornar la seva història, la seva narrativa, la història personal, a la resta de la comunitat perquè la coneguin. No intervindrem únicament en l’execució o en la producció, sinó que volem que es creï un organisme en què la persona que vegi les narratives que estem enregistrant realment tingui la sensació que pot sentir els pensaments de l’altre.

Arthur Pointeau: Bàsicament, la nostra instal·lació consisteix a convidar la persona a posar-se una càmera al front i seguir una sèrie de regles, com ara moure el cap lentament o seguir unes instruccions senzilles. De vegades també podem recórrer al tacte introduint alguns objectes o provocar la interacció amb altres persones que també són dins del mateix espai virtual. Amb la Biblioteca de nosaltres, el que fem és que l’espectador vegi uns vídeos pregravats en què unes altres persones han volgut compartir una narrativa personal des del seu propi punt de vista.

IF: Ara és més teatral?

Daniel González: Com a principi, treballem des les arts escèniques amb el concepte de teatre immersiu. La tècnica de l’embodiment permet crear la il·lusió de veure’s i sentir-se en el cos d’un altre, i això té un potencial dramatúrgic molt gran.

Arthur Pointeau: Aquest dispositiu va començar com a recerca artística amb una residència a L’Estruch, a Sabadell. Tal com estava dissenyat, la màquina permetia generar una experiència en temps real sincronitzant moviments i gestos. Més endavant vam incorporar la tècnica del gender swap, o intercanvi de gènere, que vam anomenar body swap. Vam crear una coreografia en què movíem els usuaris al mateix temps, els tocàvem les mans, etc. Per generar sensacions.

Daniel González: Ara és el moment d’escalar aquesta experiència. El que veuran els usuaris serà material enresitrat prèviament que consultaran com si fos una biblioteca i cadascú podrà reflectir-se en la narració de l’altre. Ens estem reunint amb persones del barri del Raval, els fem unes entrevistes i a partir gravem els vídeos que podrà veure el públic.