Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en CAT.

Xesca Salvà: Cases per habitar i escoltar

El que en principi havien de ser escenes de realitats íntimes de mida real s’ha convertit en espais de joc a escala. En la instal·lació de Xesca Salvà a IF Barcelona 2016, les maquetes d’escenògrafa es converteixen en l’espai final de la representació, dispositius per a un teatre d’objectes sobre la memòria i la quotidianitat. L’univers poètic que construeix relliga imatges, música i lectures. Durant l’estada a Arts Santa Mònica, es podrà veure una de les tres caixes-casa del projecte Cases per habitar i escoltar, amb el qual Salvà desenvolupa la dimensió rítmica, teatral, del seu treball com a constructora d’espais. A través d’uns auriculars, el públic (dos espectadors per cada maqueta) entra en unes cases simbòliques i, seguint unes instruccions i una composició sonora feta ad hoc, acciona i presencia l’obra al mateix temps.

IF: L’espectador entra en una altra dimensió de la realitat?

Xesca Salvà: Són dos espectadors per a cada maqueta. L’espectador s’introdueix en un univers íntim definit, principalment, pel so. La idea que fos el so el que creés l’espai de joc per a mi era un repte. Perquè quan fas escenografia t’ensenyen que l’espai es treballa des d’allò físic, i imaginar-me’l a partir d’un element immaterial per a mi era una novetat absoluta.

IF: Com se’t va acudir?

Xesca Salvà: En el meu cas, vaig arribar al punt de partida del so gràcies al cinema. Però he hagut d’aprendre a construir d’una manera heterodoxa, treballant des de l’espai sonor. El desplegament d’aquest escenari sonor està estretament lligat a la intimitat, ja que el so porta a universos completament personals. I això lliga amb el fet que les maquetes siguin cases: la casa és l’espai íntim per excel·lència i, com que són maquetes a escala, també remet al joc de nines i, per tant, a una recreació encara més íntima de la realitat personal.

IF: Com és aquest espai sonor?

Xesca Salvà: Cada espectador tindrà uns auriculars a través dels quals sentirà un sons pregravats i disposats en diverses capes. Són sons ambientals i de persones, urbans o no, que formen un primer nivell de ficció tot i ser autèntics. Cada capa de so és una realitat que se seobreposa a les anteriors, i a damunt de totes elles hi ha una història i les instruccions per fer córrer l’acció. El que fa cada espectador pren sentit per a la persona que seu a davant seu.

Al vídeo, hi podeu veure l’entrevista sencera. Amb tot, Salvà es guarda quins objectes es troben dins la casa, només explica de quina naturalesa són: “Les maquestes no són còpies de cases reals, i els objectes poden ser reals, però tenen un valor simbòlic”.