Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. 17, 18 i 19 de novembre.

Cases és un espectacle autònom de petit format. Tres experiències diferents entre dues persones de quinze minuts de durada cada una. Dos espectadors s’asseuen a taula i es posen uns auriculars. A partir d’aquí el so enregistrat (una barreja d’històries i d’instruccions per tal que facin accions i manipulin objectes) condueix els espectadors a una vivència particular. Actors i espectadors es confonen davant el tauler de joc: la casa.

El punt de partida és el joc: múltiples jocs infantils que van des de les cases de nines al joc de construcció, i l’oportunitat que aquests ens ofereixen de poder deambular entre realitat i ficció, persona i personatge, secret i exhibició, ja que un cop en mans del jugador els objectes es reinventen i es reubiquen.

Aquestes cases són una reivindicació de la intimitat. Uns petits homenatges a allò banal, quotidià, obvi, però també a l’infraordinari, el soroll de fons, que és a tot arreu i que fa la casa. Per això, a cada experiència us hi acompanyarà el documental sonor d’algunes persones entrevistades, unes pel·lícules que s’aniran completant al cap de cada espectador com una història única, que és la de cadascú.

Cases és una reflexió sobre la memòria dels objectes, sobre l’espai com a edificació audible i sobre el so com a material per a una arquitectura sonora. Amb aquests elements es poden construir espais emocionals i convertir l’acció/instal·lació en un “interstici social”, un espai de relacions humanes amb diversitat de possibilitats d’intercanvi on la l’actor/espectador s’ha de relacionar amb l’obra i amb tot el que ofereix.

Els àudios de les tres cases estan fets a partir d’entrevistes a dones a la recerca del seu relat íntim: en aquest cas dones grans, dones sense sostre i treballadores del sexe. La primera casa, Alliberau-nos del mal, és un arxiu de la memòria de les àvies i dels objectes que fan la casa. La segona, Ya no tengo corazón, és el fred de viure sense casa, l’abandonament social a llarg termini que permet que molta gent visqui al carrer, i la tercera, Entre totes les dones, gira al voltant del cos, de l’amor, de la llibertat i del sexe.

Cases, estrenat al Teatre Principal de Palma el passat 17 de setembre, és un projecte en residència a IF Barcelona en coproducció amb Festival Terrassa Noves Tendències 2017.

Llegeix-ne més aquí.

Xesca Salvà Cerdà (Llucmajor, 1978) és llicenciada en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i llicenciada en Filologia Catalana a la UIB. Escenògrafa de professió, es llança a posar en escena emocions i experiències sensorials a partir d’un univers poètic construït a base d’imatges, música i lectures. En el temps de residència a Arts Santa Mònica en el context d’IF Barcelona 2016-2017, desenvolupa la dimensió rítmica, teatral, del seu treball com a constructora d’espais. Reduint l’escena a la miniatura, amb la construcció de tres maquetes de cases, basteix tres caixes escèniques en què el públic (dos espectadors per cada maqueta) també és l’actor protagonista de les diverses accions teatrals.

Per destacar alguns dels seus nombrosos treballs i col·laboracions, val la pena mencionar que durant el 2010-2011 va treballar a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de Romeo Castellucci i la Societas Raffaello Sanzio. L’estiu del 2013 va participar al workshop amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia. Treballa habitualment amb artistes i companyies con Lali Ayguadé, La Veronal o Corcada Teatre, entre d’altres.