Escultures, dibuixos i poemes exploren la boca, les dents i l’acte de mastegar com una manera d’esculpir la matèria i intervenir en el món. Javier Mansilla investiga la pulsió oral com a expressió de les inquietuds personals i de les relacions entre allò íntim i allò col·lectiu, com fa a Poemas dentales, un projecte que aborda la dimensió social, afectiva i política de la dentadura.

«En este sentido, la propuesta del artista de mirar el acto de masticar fuera de la función alimenticia como una forma de esculpir la materia permite ver en los objetos mordidos (tapas de lápices, palitos de helados, vasos en plumavit) la manifestación de patologías o disfuncionalidades de la personalidad cuya intensidad da forma a la materia. O bien la manifestación de un ser que se busca a sí mismo en la exterioridad del mundo y que se refleja en la huella que deja en los cuerpos que interviene. […] Así, todo objeto masticado debiera ser analizado con atención en tanto manifestación de un espíritu que está inquieto, por alguna razón que habrá que descifrar» (Juan Pablo Hiriart).

Javier Mansilla és artista visual i escriptor xilè resident a Barcelona. La seva pràctica se situa en la intersecció entre la pintura, l’escriptura, la instal·lació i l’escena, i investiga les relacions entre el cos, el llenguatge i el territori. A través de dispositius que articulen imatge, veu i espai, explora les dimensions simbòlica i material de l’experiència contemporània.

El seu treball transita entre l’exposició, l’escena i la pedagogia, enteses com a espais d’experimentació, transmissió i producció de coneixement. Ha presentat la seva obra a Xile, Espanya i Portugal, integrant la investigació artística i la mediació. Actualment, investiga noves maneres d’abordar el paisatge contemporani des de la pintura i l’experiència urbana.