Arts Santa Mònica
Sala polivalent

16.11.2018 · Mostra oberta fins al 17.11.2018
20h
Gratuït
Presentació dels cinc artistes i projectes en residència a la biennal IF Barcelona 2018-2019

Artistes i projectes en residència:

Las Hermanas Verán
Andrea Cruz
La proposta d’Andrea Cruz treballa el moviment des de la fotografia contemporània, coreografies estàtiques i jocs de performance en un muntatge hipnòtic i emotiu.

Les germanes Verán ho han perdut tot, excepte els records en què es refugien per reviure les imatges de la seva família, les mascotes embalsamades, els mobles espectrals, l’incendi de la casa pairal, les rutines del te i les utopies i somnis que van quedar congelats. Cos, imatge i memòria conviuen en aquesta nova experimentació en solitari d’un referent de la dansa contemporània.

Coproducció amb el Teatre Principal de Palma i Festival Palma amb la Dansa.

Corpus
Carine Gualdaroni – Cie Juste Après
Carine Gualdaroni és diplomada per l’École Nationale Supérieure des Arts de la Marionnette de Charleville-Mézières, i des de 2012 dirigeix la companyia Juste Après. El seu treball dramatúrgic parteix del cos com a eix central d’una constel·lació formada per imatges, matèries i figures. Les seves obres anteriors (à part être, mue i hybrides) juguen amb el vincle entre l’animat/inanimat, entre els cossos vius i les possibilitats dels seus dobles o doppelgänger inerts.

Corpus és un projecte sobre la multiplicació dels cossos, una recerca del «cos a cos» que confronta cossos reals i ficticis i qüestiona la noció de grup. Corpus invoca una memòria ancestral que fa possible altres formes de presència -i absència- al voltant dels nostres cossos.

Amb el suport de La Nef i Le Théâtre du Mouvement.

Human Form II – Puppets
Minako Seki

La coreògrafa i ballarina germano-japonesa Minako Seki continua la sèrie Human Form amb una proposta que ultrapassa els límits de les formes humanes. Amb la referència a figuracions possibles en forma de nines, robots, cadàvers, fantasmes o esperits, Seki incorpora totes les potencialitats del desdoblament corporal amb titelles a escala real.

On hi ha el límit entre l’home i l’animal, entre l’home i l’humanoide, entre l’home i la màquina? En japonès, a la nina l’anomenen ningyo, escrit amb els caràcters 人 -humà- i 形 -forma-. Una nina, doncs, és un «ésser de forma humana» que permet la descoberta del que és veritablement humà.

Coproducció amb Eisfabrik – Commedia Futura Hannover.

Pep Aymerich
Les propostes artístiques de Pep Aymerich (Sarrià de Dalt, 1962), més enllà de la seva diversitat i vastitud, coincideixen en la presència del cos com a punt de referència, en la justesa en la mesura de les possibilitats i reaccions dels materials treballats, en el rigor, concisió i qualitat en la realització. Artesà de la fusta compromès amb la professió (en totes les accepcions del terme) de crear un món amb les mans, la seva feina esdevé una litúrgia de la mirada. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.

HIVE
Pietro Marullo
El treball de Pietro Marullo (Nàpols, 1985) rau en la intersecció d’arts visuals, teatre, instal·lació i moviment. Presentat a IF Barcelona 2017 amb Wreck, obra seleccionada a Aerowaves, torna com a artista resident per a la producció del seu nous projecte.

HIVE – our hydrological need of cosmic lines és un projecte que parteix del Tondo Doni de Michelangelo. En aquesta obra mestra de la pintura, la representació de la Sagrada Família es copsa en la tendresa del gest de traspàs del Fill als braços dels pares. HIVE representa una extensió i una revisió del concepte i de la imatge bíblioca de la Sagrada Família.

Coproducció amb Festival OrienteOccidente 2019.