5a PORTA

Quan s’entra als mons de l’imaginari, de seguida s’ensopega amb el buit, amb les tenebres, amb la mort.

Donar vida a un titella, fet de matèria inanimada, és donar vida a la mort. Aquest significat profund es troba subjacent a tot el teatre tradicional de figures, però també en les seves formes més contemporànies, com Tadeusz Kantor va mostrar en els seus espectacles.

El teatre de titelles europeu sempre ha tingut la Mort com un dels personatges principals. Les tenebres i el buit mortuori han estat font d’inspiració i d’una vitalitat tan increïble com inquietant. Com succeeix amb el buit quàntic, que és un espai farcit d’energia potencial, el «buit simbòlic» de la mort també esperona la imaginació i la creativitat humanes, ansioses de figures i espais de projecció.