IF Barcelona 2022. Cuerpo, objeto, movimiento

Consulta aquí tota la programació: Espectacles | Tallers

Sostenir, impulsar, caure. Les condicions de possibilitat del moviment es regeixen per la gravetat: indispensable per a l’equilibri, per a la gràcia. Objecte i vulnerabilitat són sinònims, també en l’escena. Com els cossos.

La reguera de forces que afecten els objectes és la constitució de la seva complexitat: un batec de traces, línies i rastres sempre a l’aguait. I també és un pòsit de memòria, una càpsula evanescent.

L’IF Barcelona, des del seu naixement, abranda i posa en escena la vulnerabilitat de tot equilibri: desdobla amb figures, emmascara, juga amb miralls que multipliquen els possibles, estira els fils que són tant la guia del laberint com la resistència a la gravetat i a la caiguda.

En aquesta cinquena edició, la biennal presenta una edició en forma de recapitulació. Al llarg de gairebé un mes s’embasta un seguit de trajectòries, impulsos i quimeres que, en la seva maduresa, configuren un recer des d’on atendre els marges. Com els d’Elisa Gálvez i Juan Úbeda, d’El Canto de la Cabra, que conviden amb Gota a gota a una celebració de la vida, de la mort i dels finals, amb dos mil fils que pengen del sostre i que sostenen l’arquitectura de la vulnerabilitat. Com Toni Rumbau i la seva interrogació sobre el Dopplegänger. O com el gran Tadeusz Wierzbicki, demiürg de la llum presentat per Joan Baixas, que esquerda les maneres en què hem mirat fins ara. 

Constel·lacions de fragments, d’empremtes, d’ombres, escoltes i escletxes que, en definitiva, conviden a la vivència del fet escènic més essencial i proper: aquell que, indefugiblement i ara, ens interpel·la.

Consulta aquí tota la programació: Espectacles | Tallers