Moure figures, imatges dels déus o titelles a través de fils és un costum ancestral l’origen del qual es perd en la llegenda dels temps. El fil crea, en el moviment i en la suspensió en l’espai, una poètica pròpia, que té a veure amb la levitat. No estar sotmeses a la força de la gravetat atorga a les marionetes una dimensió de caire enigmàtic i espiritual. Les pulsions d’enlairar-se i transcendir es troben al centre d’aquesta poètica.

El fil també crea distància entre les mans del manipulador i la figura. L’energia del contacte és en el fil, que estira i subtilitza els moviments. Per això les marionetes fascinen a vegades com éssers d’un altre món.

Barcelona és avui una important capital europea del fil. Poques ciutats al món han tingut els mestres que s’han establert a la ciutat al llarg del segle xx: Harry V. Tozer, Herta Frankel i els seus col·laboradors, i l’inclassificable Pepe Otal. Ells han generat una verdadera escola de la marioneta, molt activa actualment.