Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en CAT.

Ha estat necessari que desapareguessin els drapaires perquè se’n pogués copsar la poètica, el seu valor artístic. Quan ningú no parlava de reciclatge, quan no existia un coneixement del reciclatge, qui feia la funció de recollir objectes en desús eren els drapaires. No importava el material: roba, cartró, metall, vímet, fusta, ceràmica. La substitució del drapaire per la deixalleria, pel punt verd, és com tot: s’ha industrialitzat el procés de reutilització, que abans era artesanal. I per recuperar l’artesania de certs processos de fisiologia social, ha calgut la mirada i l’ofici dels artistes.

Drapart és una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de naturalitzar el reciclatge, donar-li forma estètica, apropar la reutilització d’objectes en desús al terreny de la crítica, és a dir de la reflexió. Cada any, l’associació munta una fira de Nadal en què es presenta el treball de diversos artistes i es promou l’ús i la venda de l’art en un circuit obert, diguem-ne popular. La Fira estarà oberta fins al 3 de gener del 2016 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

R1, de Quim Rifà.

La cosa no es queda aquí. Durant els dies que dura la Fira al CCCB, a més de l’obra objecte de diversos artistes, també es pot veure l’obra performativa d’un altres, i és que la relació de l’objecte amb el moviment, amb l’animació, tant en teatre com en cinema, ha obert en les últimes dècades un camp d’exploració vastíssim que desperta l’interès de nous públics i sacseja les inquietuds dels programadors. S’hi barregen dramatúrgies amb l’ús de noves tecnologies; una variant d’allò que en el seu moment Marcel·lí Antúnez va batejar amb el nom de sistematúrgia, la podem veure en aquesta edició del Drapart en l’obra de Fèlix Vinyals, A cor obert.

A cor obert, de Fèlix Vinyals. Els participants en aquesta instal·lació veuen externalitzats els canvis en les pulsacions del seu cor a través d’una bombeta.

Les coincidències amb el Festival IF estan servides, i tindrem l’oportunitat de tornar a veure l’espectacle de titelles de David Zuazola Ala sucia, que ja vam poder veure a Arts Santa Mònica en el marc de la progamació d’autor de l’IF. Serà avui, divendres 18, a la sala 1 del CCCB. Des de l’IF Barcelona, estem molt contents que el món dels titelles entri amb naturalitat en una programació com la del Drap Festival; no us perdeu el programa complet.

Ala sucia, de David Zuazola. En aquesta obra de teatre, personatges i decorats estan construïts amb materials reutilitzats.

En l’exposició, també s’hi pot veure part de l’obra de l’artista mallorquí Miquel Àngel «Llonovoy», que simultàniament està fent una residència de creació al Media Quiosc d’Arts Santa Mònica en el context d’IF Barcelona. El seu treball consisteix a recuperar objectes d’ús quotidià, principalment de l’àmbit del joc i la joguina, segmentar-los i recompodre’ls de manera que expressin significats nous, sovint divertits, i que revelin l’autèntica essència de l’objecte: contenidors de significats utilitzables en molts contextos, molt més enllà de l’ús per al qual van ser fabricats.

Una de les peces de l’Estrany museu Llonovoy.