Pep Aymerich construeix en fusta la rèplica exacta del seu cos i del de la seva filla en forma de marionetes articulades. Combinant la dansa, el moviment i l’acció, aquesta proposta modela la matèria i dialoga amb la relació entre dos cossos. Amb música de Xavier Carbonell i Marc Alomar al violoncel.

Quan em fas, quan em feies. Peça a peça.
El temps de fer-me, de fer-te, de fer-nos. Tot el temps.
Fer és acariciar. Acariciar-te en mi, acariciar-me en tu.
Recompondre’m en les teves peces. Recompondre’t en les meves peces. Recompondre’ns.
La vida.
Víctor Sunyol

Projecte en residència a IF Barcelona.

Activitat relacionada:

Exposició: Assajar de ser al llarg del camí.
Videoarts i accions de Pep Aymerich a Can Sisteré – Centre d’Art Contemporani de Santa Coloma de Gramenet
Del 6 al 30 de novembre de 2019

09 de novembre a les 19.00 hores
L’Estruch – Sabadell
Aquesta actuació es farà també el 06 de novembre a Arts Santa Mònica a les 19.00 hores
Entrada gratuïta

EL LLOC? DE SER NOSALTRES
Pep i Sira Aymerich (Catalunya)

Idea, creació i interpretació: Pep i Sira Aymerich
Composició: Xavier Carbonell
Interpretació: Marc Alomar
Poema: Víctor Sunyol
Construcció de les marionetes: Pep Aymerich
Il·luminació: August Viladomat
Mirada externa: Federica Porello
Fotografia: Marti i Paula Ramis
Video: Quim Paredes
Agraïments: Jordi Alomar, Jordi Esteban, Xavi Moreno, Xavi Bobés
Producció: IF Barcelona – Biennal de teatre visual i de figures de Catalunya
Amb la col·laboració de L’Animal a l’Esquena, Festival Cíclop, l’Estruch Fàbrica de Creació, Ajuntament de Celrà i Escola Municipal de Dansa de Celrà

Pep Aymerich
(Sarrià de Ter, 1962)

S’inicia en el món de l’art durant els anys 80 a l’Estudi d’Art Fita de Girona i continua treballant de manera autodidacta i experimentant amb diferents disciplines artístiques com la performance, el videoart, l’escultura, l’escultura pública, la instal·lació i últimament també amb l’escenografia. Fuster ebenista, “Cadira” és la primera obra en què explícitament fusiona art i ofici.

De la contínua recerca en el coneixement espiritual de l’ésser humà en resulta una empremta de caràcter introspectiu que és comuna al llarg de la seva obra i trajectòria. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’ obra.La feina d’Aymerich esdevé una litúrgia de la mirada. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.

Des del 1986 ha fet diverses accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres. També ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives i, en aquests darrers anys, està treballant en el projecte “El jo i l’ altre”. Ha realitzat les escenografies per a diferents companyies teatrals i de dansa, principalment amb Mal Pelo. Actualment està desenvolupant “Cadira”, un projecte on aprofundeix en el com i el per què de la construcció d’ una cadira a partir d’un tronc, així com “El lloc? De ser nosaltres”, en residència a IF Barcelona: una acció escènica a partir de la rèplica exacta en fusta del seu cos i del de la seva filla Sira en forma de marionetes articulades.

Sira Aymerich
(Celrà, 2000)

S’inicia en el món de la Dansa a l’edat dels 12 anys a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà (EMDC) on també formà part de la Jove Companyia des del 2015 fins al 2019, actualment està estudiant a La Faktoria Choreographic Center a Pamplona (Espanya).

La recerca que està duent a terme Sira, seguint la línia del seu pare, explora les formes d’entendre el mateix ésser i les seves inquietuds més humanes i universals. Ho fa des de l’introspecció i l’amalgama de diferents tècniques artístiques.

Des del 2015 ha creat diferents peces de curta durada com “29 falls and one jump”, “sense títol I”, “sense títol II” i “Could you see?”. També ha participat en diferents festivals i esdeveniments com Nit de Poetes a Girona, Nunoff 2017, ARTransforma, Eix Festival de Cardedeu, etc.

El 2018 va crear la seva pròpia companyia anomenada La normal per a la recerca i creació d’espectacles. Actualment està treballant en un duet per la companyia.

Marc Alomar
(Inca, 1991)

Titulat en violoncel pel Conservatori Superior de les Illes Balears, amb premi extraordinari final de carrera. S’ha especialitzat en la pràctica històrica del violoncel al Conservatori de Toulouse, amb Tormod Dalen i Mathurin Matharel, i a l’Haute École de Musique de Ginebra, on ha realitzat el màster en música antiga amb Bruno Cocset, acabant-lo amb les màximes qualificacions. Ha estat membre de la JONDE, i actualment forma part de l’Academia Montis Regalis.

Participa a diverses formacions amb Christophe Coin, Viola de Hoog, Stefano Veggetti, Marco Testori i com a becari a la Julliard Summer School. Ha estat membre de la JONDE i de la Jeune Orchestre de l’Abbaye, amb la que ha actuat al Festival de Saintes.

Membre de l’acadèmia Montis Regalis i de l’orquestra Theresia, hi treballa amb Enrico Onofri, Thibault Noally, Olivia Centurioni, i Ophélie Gaillard, entre d’altres. Actualment forma part del projecte Acadèmia Beethoven-Le Concert des Nations dirigida per Jordi Savall, amb la que realitza la integral de simfonies de Ludwig van Beethoven.