La professió teatral té molt a veure amb el món dels viatges, els avions i les carreteres. Especialment els titellaires, obligats a portar a sobre els estris, artefactes i personatges de fusta, ferro o cartró que són els titelles, han de recórrer molt sovint a la camioneta, el camió o el container per transportar els seus espectacles.

La mobilitat que dóna el teatre visual i de titelles (comprensible per a públics que no parlen la mateixa llengua) ha fet que els seus practicants siguin uns viatgers empedreïts i incorregibles.

La profusió de festivals que avui hi ha arreu del món —no hi ha país, per petit i pobre que sigui, que no tingui el seu festival de titelles— ha motivat que la professió de titellaire sigui encara més una constant aventura de mobilitat i de transhumància. A més, propicia l’acumulació d’un patrimoni procedent d’altres cultures que converteix les cases de molts titellaires en petits museus.