HOGAR. Un cos que en la seva vitalitat constructiva és interromput per la inevitabilitat de la mort. O com transformar un armari en un taüt.

“Em faré rica, sí, fotre, així que arribi a casa em poso amb això. Em faré rica, molts de diners, sí, fotudament rica, sí… Dissenyaré una línia de taüts per a IKEA. La veritat és que no sé com no se’ls ha acudit abans. Quan arribi a casa m’hi poso: teles estampades, materials lleugers…” Aquest petit fragment escrit per a ‘Mai porto faldilla perquè no sé creuar les cames’ és la pedra fonamental de la qual parteix HOGAR.

La idea subjacent d’aquest text és que si legisles sobre els cossos i els seus espais, moviments, habitabilitat i residus, estàs, alhora, legislant sobre la mort. Per tant, si legislar la vida és legislar la mort, si viure és el camí cap a la mort, si vida i mort són dues cares d’una mateixa moneda, em dic: si decores la vida, decores la mort. I aleshores: per què IKEA no comercialitza taüts de fàcil construcció? Morir-se és car, per què no facilitar aquest procés, fer-ne una experiència familiar, una república independent d’amor i companyia?

La combinació de les preguntes sobre l’accessibilitat a una mort digna i la disconformitat amb la manera com aquest procés es gestiona a la nostra societat, juntament amb la idea de responsabilitat i cura d’un mateix en la preparació per a la mort, esdevé la construcció en escena d’un taüt utilitzant únicament i exclusiva les peces que conté un armari ANEBODA d’IKEA. Es tracta d’una acció coreografiada, meditativa i en certs moments hipnòtica, en què el públic pot observar un cos que treballa tranquil, concentrat, amb unes pautes clares i precises, en la construcció d’una cosa que només cobra sentit en la seva conclusió.

AJUDES: Aquest projecte ha comptat amb la beca de creació coreogràfica del Govern Basc del 2016 i ha estat part de l’edició del 2017 de Dantzan Bilaka. També ha gaudit d’un període de residència a l’Instituto Cervantes de Berlín. Es va estrenar al Festival Plataforma 2017 a Dock 11, Berlín, i s’ha mostrat al Centre Azkuna, Bilbao, i Leal-Lav, La Laguna.

Projecte en col·laboració amb Pablo Santacana.

Ángela Millano és Llicenciada en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, amb formació professional en dansa contemporània pel RPCD Mariemma, i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (MPECV) per la Universitat d’Alcalá i Museu Reina Sofía, en col·laboració amb La Casa Encendida i Matadero Madrid.

https://www.angelamillano.com/

23 de novembre, 19h. Santa Mònica, Barcelona

Preu: Gratuït (aforament limitat)
Durada: 80 minuts