Fotografia de Román Rubert

Si se diera un cuerpo al bullicio va començar com un joc en què un feia una figura en l’espai i l’altre un so. Miràvem la figura en silenci i, llavors, més tard, arribava el so: la figura canviava com un paisatge en transcórrer el dia. Ens imaginàvem el cos llançat, entregat al so.

Si se diera un cuerpo al bullicio és un petit món en què apareixen noves criatures sonores i visuals cada cop que es posa en funcionament: el cos s’entrega a l’escolta i al joc entre l’atzarós i el necessari.

Constanza Brnčić i Nuno Rebelo

Nuno Rebelo i Constanza Brnčić col·laboren des de fa anys en diversos treballs de creació escènica. L’interès que ambdós comparteixen per les músiques experimentals, la improvisació i el plaer pel joc performatiu els ha portat a trobar-se en diferents ocasions i contextos per improvisar amb so i moviment. A partir d’aquestes trobades, algunes amb públic, d’altres a porta tancada, ha sorgit un llenguatge específic que combina l’acció física i la creació musical.

Si se diera un cuerpo al bullicio és un primer intent de copsar escènicament aquestes troballes. La peça explora la relació entre moviment i producció de so, treballant a partir del desenvolupament d’estructures que generen diverses composicions fluctuants entre l’atzarós i el necessari. Els intèrprets utilitzen diversos objectes i instruments que, amplificats, van produint un espai sonor i, a l’hora, fan aparèixer imatges i accions. El fruit n’és una peça que es mou en un terreny entre el concert i la perfomance.

Música i moviment: Nuno Rebelo i Constanza Brnčić

Col·laboració artística: Beatriz González Magadán

Fotografia: Tristán Pérez-Martín, Román Rubert

Constanza Brnčić Monsegur
Coreògrafa i ballarina. Llicenciada en filosofia per la UB, Màster en Pensament contemporani i tradició clàssica. El 2002 Constanza Brnčić rep la beca KRTU de la Generalitat de Catalunya a la Jove Creativitat i el 2003 la subvenció per artistes visuals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Guanyadora de la Mostra Internacional de Vídeo-dansa (2003) pel vídeo Blank-emotive. Des de 2009  treballa com a coreògrafa i directora en els projectes comunitaris de L’Escola de Música i Centre de les Arts de l’Hospitalet (EMMCA), i del projecte intergeneracional PI(E)CE, produït pel Teatre Tantarantana. És professora del CSD (Conservatori Superior de Dansa) i de l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic).

Al llarg dels anys ha creat nombroses peces escèniques en col·laboració amb artistes com Gabriel Brnčić (compositor), Agustí Fernàndez (pianista), Victòria Szpunberg (dramaturga), Carme Torrent (coreògrafa), Joan Saura (compositor), Nuno Rebelo (músic), Albert Tola (dramaturg) entre d’altres. Com a intèrpret ha ballat amb la companyia Raravis/Andrés Corchero i Rosa Muñoz (1996-2009) i amb la companyia Malpelo (2002-2005). Ha estat intèrpret solista a La Flauta Màgica, W.A. Mozart, amb coreografia de Min Tanaka, al Festival de Salzburg 2008.

www.youtube.com/lasospechosaorg

www.constanzabrncic.net

Nuno Rebelo, músic
Després d’una formació en arquitectura, decideix dedicar-se a la seva veritable passió: la música. Des de 1983 a 1989, dirigeix el grup de rock Mler if Dada a Portugal, Espanya, França, Itàlia i Algèria. A partir de 1988 compon per a cinema, teatre i dansa treballant amb coreògrafs com Joaô Fiadeiro, Vera Mantero, Paulo Ribeiro, Mark Tompkins, Lisa Nelson, Steve Paxton, Malpelo, Constanza Brnčić, entre d’altres. Improvisa a concerts juntament amb músics com Joan Saura, Agustí Fernàndez, Ferran Fages, Alfredo Costa Monteiro, Lali Barrière, Marco Franco, Carlos Zingaro, Kato Hideki, John Zorn, Peter Kowald, Evan Parker i un llarguíssim etcètera.

Creador d’instal·lacions i d’escultures sonores, ha dirigit diversos projectes per a no-músics, on es crea una peça musical amb objectes i es presenta en algun indret o teatre de la ciutat. La seva versatilitat com a creador l’ha portat a  fer música per a ocasions i contextos molt diversos: l’obertura oficial de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura i l’himne oficial de l’Exposició Universal de Lisboa, Expo’98.

www.youtube.com/nunorebelomusic