7a PORTA

El final d’aquest recorregut no pot ser sinó descobrir la nostra pròpia alteritat. Les set portes que ens han obert els set espais de la primera part de l’exposició han estat les set etapes indispensables per arribar a descobrir allò que cercàvem: el doble, la nostra cara oculta, la dualitat, l’Observador del propi jo, el titella, rèplica imaginària de la nostra identitat. Per això proposem petits i simples exercicis que ens permeten observar-nos des d’uns ulls exteriors a nosaltres mateixos però alhora ben coneguts, perquè en realitat són els nostres. I veure’ns, a la vegada, diferents d’allò que pensem ser.

La pràctica dels titelles, tant per qui ho fa com per hi ho percep, constitueix una sana i alliberadora pedagogia que permet comprendre i viure els problemes de l’alteritat en tota la seva complexitat. Això ens permet somiar, sortir de nosaltres mateixos i viure altres móns i identitats. Avui, ser-ne conscients ens obre camps inesperats en l’aventura, cada vegada més intrigant i necessària, de l’autoconeixement crític i responsable, com a individus i com a espècie.

MÀSCARA, VENTRILÒQUIA I ROBOTS

La màscara és l’estadi intermedi entre el titella i l’actor. Desdobla la identitat en ocultar i alhora transformar el rostre, la qual cosa allibera el cos.

La nostra cultura té un ritus per a aquesta sana dissolució de la identitat: el carnaval. A la Península Ibèrica es mantenen reminiscències fresquíssimes d’aquestes festes arcaiques, amb una riquesa extraordinària en la figuració de les màscares.

El ninot de ventrilòquia ha exercit sempre una inquietant fascinació pel fet d’encarnar la personalitat oculta del ventríloc. El cinema ha mostrat com aquests ninots poden arribar a sorprendre els seus mateixos amos, desconcertats de veure llur alter ego portar-los la contrària.

També els robots són uns «altres nosaltres» amb els quals aviat haurem de conviure. Encara són lents, però si tenim en compte que per cada moviment que fan necessiten milions de càlculs que nosaltres fem en menys d’un segon, s’ha de dir que en realitat són rapidíssims. A la llarga, ens interpel·laran amb una vida pròpia i intel·ligent.