Salvà és escenògrafa i es llança a posar en escena emocions i experiències sensorials a partir d’un univers poètic construït a base d’imatges, música i lectures. En el temps de residència a Arts Santa Mònica en el context d’IF Barcelona 2016, vol desenvolupar la dimensió rítmica, teatral, del seu treball com a constructora d’espais. Reduïnt l’escena a la miniatura, amb la construcció de tres maquetes de cases, basteix tres caixes escèniques en què el públic (dos espectadors per cada maqueta) també és l’actor protagonista de les diverses accions teatrals.

Segons explica la mateixa Salvà, l’espectador s’introdueix en un univers íntim definit, principalment, pel so. La idea que fos el so el que formés el terreny de joc era un repte que la temptava. Per la seva formació en escenografia, l’espai —explica— es treballa des d’allò físic, i imaginar-lo a partir d’un element immaterial és, per a ella, una absoluta novetat. En el seu progrés, arriba al punt de partida del so gràcies al cinema; així és com aprèn a construir d’una manera heterodoxa, treballant des de l’espai sonor. Una idea que, inevitablement, ha barrejat amb el seu ofici, que és el teatre.

El desplegament d’aquest escenari sonor, segons Xesca Salvà, està estretament lligat a la intimitat, ja que el so porta a universos completament personals. I per això, quan el projecte s’ha concretat en una forma, ho ha fet en una casa: espai íntim per excel·lència que, a més, com que es tracta de maquetes a escala, remet, també, al joc de nines i, per tant, a la recreació encara més íntima de la realitat personal.

Té sentit que l’espectador també sigui el constructor de la història o les històries que puguin esdevenir-se en aquests espais. Cada espectador tindrà uns auriculars a través dels quals sentirà un sons pregravats i disposats en diverses capes. Cada capa de so (sons ambientals, de persones, urbans o no, que formen un primer nivell de ficció tot i ser autèntics) és una realitat que se sobreposa a les anteriors, i a damunt de totes elles hi ha una història (i instruccions) diferent per a cada espectador que li permet desenvolupar unes accions que prendran sentit per a la persona que seurà davant seu. Quant als objectes que hi ha dins les cases, encara no vol revelar quins seran; simplement, que no són còpies de cases reals, sinó que tenen un caràcter evocatiu.

Cases per habitar i escoltar pren forma física per primera vegada a IF Barcelona 2016, ja que fins ara tota la preparació del muntatge ha estat en el camp teòric i en el disseny dels espais.

Projecte en residència a IF Barcelona

Obert al públic del 17 al 27 de novembre de 2016
En horari d’obertura del centre

Arts Santa Mònica – Espai Balcó
Entrada lliure

Visites guiades amb l’artista:

17.11.2016 – 20.00 h (inauguració)
18.11.2016 – 18.00 i 19.30 h
19.11.2016 – 13.00, 17.30 i 19.00 h
20.11.2016 – 13.00 h

Més informació i vídeos sobre Cases per habitar i escoltar aquí

Xesca Salvà Cerdà (Llucmajor, 1978). Llicenciada en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, també és llicenciada en Filologia Catalana a la UIB.

Ha treballat durant el 2010-2011 a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de Romeo Castellucci i la Societas Raffaello Sanzio. L’estiu del 2013 va participar al workshop amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia.

A part del disseny d’espai i de vestuari, treballa la construcció de molts dels projectes, així com també el disseny de llums i d’altres tasques de producció i regidoria. Com a escenògrafa i/o figurinista ha treballat en diversos espectacles de la companyia Corcada: Pèl al pit (2006. Espai Brossa); Pessoa, o que o turista deve ver (2011. La Seca); Negret de Guinea (2010. Teatre Principal de Palma); també amb Leandre Ribera en diversos espectacles creats el 2013 i encara en gira (Rien à dire i No sé); la companyia La Ruta 40: Fa una mica de soroll (2012. La Planeta), El llarg dinar de Nadal (2014. Círcol Maldà), La col·lecció (2015. Sala Beckett) i Cúbit (2’16. Sala La Planeta); en diverses produccions amb el Teatre Principal de Palma amb Andrés Lima (2014. El Malentès), amb Joan Fullana (2015. Rinoceront). Treballa també en el disseny de llum i espai amb diversos coreògrafs i ballarins com Marcos Morau i Lali Ayguadé (2013. Portland. 2015 Kokoro), Manu Rodríguez (2014. Screensaver) o Mariantònia Oliver (2015. Encaixar).

Actualment treballa en diversos projectes propis al voltant de la instal·lació sonora, com el projecte Cases, en residència al Centre d’Art Santa Mònica al novembre de 2016.