Simposi virtual i gratuït
Inscriu-te fent clic aquí

Simposi IF Barcelona 2020

 

Bloc 1. Màscares, ombres i fils. Dramatúrgies de la distància
10 i 11 de desembre de 17 a 20 hores

Bloc 2. Omplir el buit. Jornada virtual sobre el futur del teatre de figures
12 de desembre de 17 a 20 hores

 

 

 

Presentació i àmbits temàtics

 

El simposi internacional que es convoca cada dos anys a l’empara de les activitats d’IF Barcelona planteja, aquesta edició, un format doble.

La impossibilitat, provocada per la pandèmia, de dur a terme un simposi presencial a l’Institut del Teatre de Barcelona com havia estat habitual a les edicions anteriors, ha fet que aquesta edició sigui virtual. Aprofitant aquest fet, el simposi és més internacional que mai, amb una presència significativa de participants d’Amèrica llatina. Les ponències acadèmiques es programaran, de manera presencial si les condicions sanitàries futures ho permeten, en el marc del festival de 2021.

Per una banda, amb el títol Màscares, ombres i fils, eix temàtic de la biennal 2020-2021, s’ha projectat un programa de panells de comunicacions, taules rodones, retrats d’artistes i presentacions de treballs artístics de diverses disciplines, sempre relacionat amb la manera en què aquests tres eixos prenen múltiples formes en escena. D’altra banda, i davant de la irrupció de la pandèmia i els efectes que està causant en l’àmbit escènic, s’ha projectat la jornada “Omplir el buit”, en què es debat l’estat, els reptes i les oportunitats actuals del sector.

El simposi pretén donar una perspectiva àmplia i enriquidora del món del teatre de figures així com de les seves interseccions amb altres àmbits artístics. Així mateix, vol ser un punt de trobada i diàleg entre diferents agents actius en aquest camp.

 

SIMPOSI IF BARCELONA

BLOC 1 – MÀSCARES, OMBRES I FILS
10 i 11 de desembre de 17 a 20 hores

Àmbits temàtics

Màscares

La màscara és un dels elements essencials i fonamentals del teatre des del seu origen. La màscara, de fet, es pot entendre com el “grau zero” del titella i com l’eina més efectiva del joc entre la distància i la catarsi.

La màscara, avui, ha deixat de ser una eina de representació? Quina és la seva vigència? L’univers simbòlic i representatiu del teatre arcaic o de les tradicions a la perifèria de les arts escèniques té algun ressò en la contemporaneïtat? Quin recorregut té l’ús gairebé quotidià d’eines digitals de manipulació del rostre i la distorsió de la pròpia imatge? Quin pot ser l’impacte de les xarxes socials en la representació escènica? Es poden enxarxar les velles màscares neutres o larvàries, mitges màscares i màscares rituals amb un nou univers de possibilitats d’emmascarar?

 

Ombres

L’ombra és una imatge obscura projectada per la intercessió d’un cos opac. És, també, el regne de la foscor, la zona de penombra, allò de límits imprecisos, el doppelgänger inseparable. No és, aquest i en definitiva, l’espai de la representació teatral? No emana, la figuració escènica, de tot allò que roman ocult al seu voltant? De l’ombra a la llum -el seu correlat essencial- hi ha tot un ventall d’intersticis que garanteixen la fertilitat d’un àmbit indissociable, també, de la història de l’escena. El joc escènic entre allò que és visible i el seu negatiu es troba a l’origen del mateix fet teatral, del Mediterrani a Bali passant per tradicions encara més ancestrals. El món del teatre visual actual beu d’aquesta trajectòria i s’expressa en una multiplicitat inabastable.

 

Fils

El joc amb la gravetat i la caiguda és una de les condicions indefectibles de tot equilibri. I les marionetes representen, en escena, aquesta caiguda, la fragilitat d’aquest equilibri. El fil permet guiar-les i animar-les des de la distància, establint un vincle entre indissociable entre manipulador i la seva imatge. El fil és, doncs, una prolongació subtil de la sensibilitat del marionetista, el medi en què és possible qualsevol experiència de la distància.

El fil de les marionetes és el mateix que la corda dels funàmbuls o que les cordes del circ: el pes de l’existència passa per una fibra gràcil i vulnerable alhora que poderosa i necessària. El fil guia Ariadna pel laberint de Creta i serveix a Penèlope per teixir i desteixir el sudari del rei Laertes. Embastar, cosir, suturar, fermar i, en definitiva, unir allò distant és el que ha fascinat a artistes com William Forsythe, Henry V. Tozer o Ghada Amer per a fer servir el fil com a material indispensable de la seva exploració creativa.

El fil, la xarxa, la xarxa digital, la capacitat d’unir i potser manipular allò que es troba a distància… creen noves condicions per a l’escena?

 

BLOC 2 – OMPLIR EL BUIT. JORNADA VIRTUAL SOBRE EL FUTUR DEL TEATRE DE FIGURES
12 de desembre de 17 a 20 hores

Com serà l’espectacle en directe?

L’experiència del confinament ha estat àrida. Hem viscut l’aïllament, les relacions han estat interferides i els rostres mig esborrats, i de sobte recordem el valor d’ajuntar el nostre cos amb uns altres amb un propòsit col·lectiu. S’imposa la necessitat d’un alliberament que, així i tot, sembla més enllà de les nostres forces. En definitiva, ens fan falta espais de transformació i d’acompanyament.

Arran d’una experiència tan reveladora, ens hem adonat d’una inèrcia que venia de lluny. Que potser la capacitat catàrtica de la representació teatral no havia estat ja posada en discussió? Quina mena d’espectacle pot satisfer la nostra necessitat d’alliberament? Allò que en diem producte cultural i l’omnipresència d’un entorn audiovisual individualitzat, no serveixen per ajornar indefinidament l’experiència de la catarsi? O bé són la porta d’un canvi de formes que pot omplir el buit -el desassossec- que ens ha deixat l’aïllament? Quins recursos tenim per renovar les idees d’espectacle, posada en escena i relació amb el públic i la societat?

I des del camp del teatre de figures, quines formes de cura i acompanyament podem imaginar? Quins són els potencials que pot aportar el treball amb l’inanimat, en contextos traumàtics i de crisi com els desencadenats per la pandèmia? Quines estratègies es desenvolupen a diferents països per sortir-se’n, durant aquest temps d’incertesa?

És amb aquestes qüestions que, per aquesta edició, IF Barcelona convoca la jornada virtual Omplir el buit com a punt de trobada dels agents del sector escènic, amb un focus especial al teatre de figures. Estan convocats, doncs, actors, directors, escenògrafs, programadors i també espectadors a debatre sobre l’estat i les oportunitats actuals del sector. Es tracta d’una sèrie de debats per posar sobre la taula recursos i idees que ajudin a trobar l’espai necessari en la quotidianitat individual i col·lectiva.

 

Desenvolupament

El simposi es durà a terme de manera virtual entre els dies 10 i 12 de desembre de 2020. Es podrà seguir a través de ZOOM amb inscripció prèvia i a través de Facebook Live. La inscripció és gratuïta.

 

 

PROGRAMA

Dijous 10.12.2020

17.00–17.15 h Presentació d’IF Barcelona i benvinguda a càrrec de Jordi Alomar, director d’IF Barcelona

Retrats d’artista. Presentats per Sara Serrano

17.15-18.00 h CUBE.BZ Gabriel Paré

18.00-19.00 h El canto de la cabra

19.00-20.00 h Presentació i conversa amb els artistes en residència a IF Barcelona 2020-2021:
“Diverse Childhood” de Lo Spazio/Moreno Bernardi – amb Montse Fabré, Laia Casals i Joan Llobera
“No senses” de Besllum Art Visual – amb Pau Caracuel i Joana Pericàs

 

Divendres 11.12.2020

17.00-18.00 h Panell de comunicacions i projectes artístics:

Paula Casanova: “Teatre Lambe-Lambe: espectacles en miniatura dins d’una caixa”
Gabriel von Fernández: “La Sombra: ¿Bicho execrable o Animal sagrado? El Amor entre Luz y Oscuridad”
Estitxu Arroyo Sánchez: “Cuerpo Documento”

Panell moderat per Cesc Martínez

18.00-19.00 h: Projectes convidats a IF Barcelona. Presentació i taula rodona
“La Fulla Blanca” de Joan i Marina Baixas i Júlia Mata
“Les flors de Rodez” de Fèlix Pons

 

19.00-20.00 h: Perspectives d’Amèrica Llatina. Taula rodona moderada per Irma Borges.

Amb Fernanda del Monte (Mèxic) – “Mis humores”
Tatiana Sandoval (Argentina) – Compañía cuerpoequipaje
Toztli Abril de Dios (Mèxic) – Proyecto Gelede

 

Dissabte 12.12.2020

17.00-17.05 h Presentació de la jornada

 

17.05-18.15 h Taula rodona: Omplir el buit. La pandèmia i el futur dels llenguatges del teatre de figures. Moderada per Marta Oliveres.

Amb Constanza Brncic, coreògrafa
Jesús Nieto, companyia Onírica Mecánica
Javier Swedzky, Escuela Provincial de Teatro y Títeres de Buenos Aires

 

18.15-19.00 h Panell de comunicacions. Omplir el buit.
Moderat per Cesc Martínez.

Nina Vogel (Brasil) – “To empty to reconnect”
Yara Marina Baungarten Bueno (Brasil) – “Imagens Marionetáveis. Mapeamento e hibridização no Teatro de Bonecos no Rio Grande do Sul/Brasil”

 

19.00-20.00 h Taula rodona: Omplir el buit. La pandèmia i el futur de les plataformes del teatre de figures. Moderada per Margarida Troguet.

Amb Idoya Otegi, Festival Titirijai i Museu TOPIC de Tolosa (País Basc)
Oriol Ferré, Codirector de la Fira de Titelles de Lleida (Catalunya)
Títeres Resistiendo al Coronavirus (Mèxic)
Shaday Larios, Microscopía Teatro (Espanya/Mèxic)

 

INFORMACIONS PRÀCTIQUES

 

INSCRIPCIÓ
La inscripció és gratuïta. El seguiment de les tres jornades dóna accés a l’obtenció d’un certificat de seguiment d’assistència virtual.

 

Per inscriure’s com assistent al simposi a la plataforma ZOOM cal emplenar el següent formulari:

https://forms.gle/7cQRvRiGCqqiRgs36

I així us farem arribar el link per a la connexió a través de ZOOM.

El simposi es pot seguir, també, a través del perfil de Facebook del festival IF Barcelona

 

IDIOMES
Les llengües vehiculars del simposi són el català, el castellà així com l’anglès i el portuguès. Cada ponent i participant és lliure de triar la llengua de presentació. Demanem que es respecti la llengua anunciada i triada per a cada participant.

 

 

Contacte:
info@ifbarcelona.cat
Més informació sobre la biennal IF Barcelona a www.ifbarcelona.cat

Organitza i produeix IF Barcelona amb la col·laboració d’Arts Santa Mònica.