Una videoinstal·lació sobre la representació espectral de tots els substantius recollits al diccionari italià i posteriorment traduïts a altres llengües. La seva projecció seqüencial, un rere l’altre, sobre una pantalla gegant farà que la nostra mirada perdi el control i que, en un parpelleig, ja no sigui possible distingir cada terme individualment. En aquesta situació límit, creada per la successió frenètica de paraules, algunes deixaran rastre a l’escorça visual de cada espectador, mentre que d’altres, la gran majoria, es perdran.

Il Terzo Reich és la imatge d’una comunicació imposada, obligatòria, la violència de la qual s’equipara al seu clam d’igualtat. Aquí, una llengua-màquina esgota esferes senceres de realitat, ja que tots els noms són iguals, produïts mecànicament en massa, com edificis prefabricats en un saber que no deixa espai per escapar. Totes les pauses són abolides, ocupades. La pausa, o l’absència de mots, es converteix en un camp de batalla per a les paraules i la seva agressió militar; els substantius del diccionari, projectats a la pantalla, són banderes plantades en una terra conquerida.

La projecció anirà precedida d’una acció simbòlica en què un intèrpret activa una cerimònia en la qual el llenguatge és «encès». El so que acompanya la instal·lació, compost per Scott Gibbons, serà apodíctic.

Romeo Castellucci
Cesena, Itàlia, 1960. Director, escenògraf, dissenyador d’il·luminació i de vestuari, és conegut arreu del món per crear un teatre fonamentat en la totalitat de les arts i orientat cap a una percepció integral. El seu teatre s’endinsa en un tipus de dramatúrgia que capgira la primacia de la literatura i es converteix en una forma complexa i completa d’art; un teatre fet d’imatges extraordinàriament riques, expressades en llenguatges tan comprensibles com la música, l’escultura, la pintura o l’arquitectura. Els seus muntatges són convidats i produïts regularment pels teatres, les òperes i els festivals internacionals més prestigiosos, en més de seixanta països de tots els continents. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i reconeixements destacats. El març de 2024, Bérénice, un monòleg basat en Jean Racine, es va estrenar amb Isabelle Huppert com a intèrpret. El 2025 va debutar a la Biennal de Venècia amb I mangiatori di patate – The Potato Eaters, una actuació a l’illa de Lazzaretto Vecchio, i a Ginebra amb una versió de l’Stabat Mater de Pergolesi, interpretada per Barbara Hannigan i Jakub Józef Orliński. El 2026, està prevista la seva primera aparició a La Scala de Milà amb Pelléas et Mélisande, així com el seu retorn al Festival de Salzburg amb Saint François d’Assise, mentre que la seva nova producció teatral està prevista per a la tardor de 2026.

Durada: 50 minuts
Format: videoinstal·lació
Edat recomanada: majors de 12 anys

AVÍS DE CONTINGUT: La instal·lació inclou imatges d’alta freqüència i àudio a un volum elevat, no recomanables per a persones amb epilèpsia, malalties cardíaques o fotosensibilitat.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Romeo Castellucci
So: Scott Gibbons
Coreografia: Gloria Dorliguzzo
Intèrpret: Gloria Dorliguzzo
Creació audiovisual: Luca Mattei en col·laboració amb Giulia Colla
Consultor informàtic: Alessandro Colla
Direcció de producció: Benedetta Briglia
Producció i gira: Caterina Soranzo
Direcció tècnica: Eugenio Resta
Tècnics responsables de la gira: Isadora Giuntini, Andrea Sanson i Claudio Tortorici
Producció: Societas

VIDEO TRAILER ‘IL TERZO REICH’