Miquel Àngel Joan (Mallorca, 1961). Combina el seu treball al món del teatre com a actor i escenògraf amb el de col·leccionista ambulant i continuat d’objectes trencats, trobats i «assemblats». La mateixa tasca d’artesania deformadora i recompositiva l’aplica als seus pregons, monòlegs i parlaments (recopilats en bona mesura a Maceta: Diari d’un indígena, Lleonard Muntaner, 2014). Amb el gust pel joc i els deliris del collage, la proposta de Llonovoy espenya i capgira els valors imbuïts que tota paraula i objecte té com a sinècdoque: no com a fragment sinó com a presència dels seus usos primigenis espargits. Demiürg d’un món de robots, animals, pallassos, soldats o capses de música tan impossibles com reals, el seu museu itinerant ha viatjat arreu de les Illes Balears, a la Fira del Circ de Reus, a Le Pavillon Jaune de París, al festival de titelles de Kilkis (Grècia), al Basurama de Madrid i, entre altres, a Drap Art Barcelona.