asses.masses es podria descriure com una trobada entre Rebel·lió a la granja, Pokémon i Final Fantasy. És un videojoc col·laboratiu, irreverent i polític, concebut per ser jugat de principi a fi per un públic en directe. Al llarg de més de set hores, s’hi desplega una narració èpica (en… Continua llegint

Aquesta peça és la derivació escènica del projecte de recerca El sorprenent Home Ombra, un estudi entorn del concepte d’ombra, tant des d’un punt de vista formal com de contingut. La intenció de David Espinosa és aprofundir en la creació de significat a partir de les relacions entre objecte,… Continua llegint

Melodama explica la història de la Sophie, una noia òrfena que viu amb la seva tieta i que encara no ha conegut l’amor. Quan creu haver-lo trobat, cau en el parany de l’enamorament i es deixa seduir per una persona poc convenient. Desoïnt els consells de la seva tieta,… Continua llegint

Quan els objectes decideixen escriure la peça i es destapen, fugint de la seva zona de confort per jugar a ser uns altres, ens revelen la latència que porten dins. La història s’omple d’espera, de transició i de transformació; una tridimensionalitat que també reclama l’art. Potser no en som… Continua llegint

Teatre en quatre actes a partir de la lectura d’una obra d’Anton Txékhov. L’obra es titula Леший. Es va escriure, es va representar i… va fracassar. Del llatí quassare, trencar-se. L’obra es va trencar. L’obra trencada va ser repudiada pel mateix autor, que va sentenciar: «Que no es publiqui… Continua llegint

Segona peça de la Tetralogia dels Elements: després de l’aigua, arriba el torn del foc. En aquesta ocasió, la Cia. La Soledad recrea a escena un temazcal —una cerimònia ancestral en què les flames poden abraçar-nos sense cremar-nos. Tal com assenyala Byung-Chul Han, els rituals fan de l’univers un… Continua llegint

Un objecte màgic apareix. No sabem si arriba del passat o ve del futur. Expliquen que guarda el primer record de l’inici dels temps i l’última imatge abans del col·lapse. Aquesta acció escènica i sonora es desplega com un ritual intuïtiu, una invocació imperfecta, entre l’humor, la ironia i… Continua llegint

Manual per a éssers vius introdueix un llenguatge innovador de teatre visual centrat en el text escrit. Les paraules —que modelen la manera com percebem el món— són les protagonistes de la peça. L’escriptura i la lectura, com a tècniques humanes, contenen codis perceptius arrelats en el dia a… Continua llegint

Aquesta proposta forma part del procés de creació del pròxim treball escènic d’Agnès Mateus i Quim Tarrida, que s’estrenarà a finals del 2026. Aquests quatre dies són una pausa en el seu trajecte. Ens agradarà viure’ls com un experiment, un working progress, o com vulguem anomenar aquest moment enmig… Continua llegint

Com pots confiar en un cos que es pot trencar en qualsevol moment? Com pots confiar en una ment que es pot trencar? La peça tracta de la dificultat de confiar en algú que es mou constantment. Es tracta de buscar un suport en alguna cosa que no és… Continua llegint

Sona una saeta, sobre l’escena jeu una corona de flors blanques, algú apareix portant un taüt i se sent la veu d’un esperit… Tot s’ensorra, res no és el que sembla en aquesta tragèdia còmica. El joc del teatre ens permet ser allò que no som, habitar llocs i… Continua llegint