HOGAR. Un cos que en la seva vitalitat constructiva és interromput per la inevitabilitat de la mort. O com transformar un armari en un taüt. “Em faré rica, sí, fotre, així que arribi a casa em poso amb això. Em faré rica, molts de diners, sí, fotudament rica, sí…… Continua llegint

A NO(W)HERE, Natalia Barraza presenta una instal·lació escènica en la qual l’espai es va construint davant els ulls de l’espectador. És una peça que juga amb llenguatges audiovisuals, sonors i plàstics gràcies a un diàleg entre dispositius analògics i digitals de projecció, llum i reflexos. L’obra ofereix diferents punts… Continua llegint

En aquesta creació, la pantalla es converteix en un instrument visual que juga amb l’atzar i la música de les formes. Veurem com a la pantalla es van creant figures que canvien de forma i color utilitzant els fenòmens de polarització de la llum i les forces electrostàtiques. Fotografies:… Continua llegint

Mostra oberta del taller ‘Titelles i transformació simbòlica’, que des del 14 al 18 de novembre, tindrà lloc al mateix MIT. (Inscripcions al taller)  Es tracta d’una formació basada en els titelles i dirigida a monitors, animadors socials, artistes o titellaires interessats a treballar en camps de refugiats o… Continua llegint

En aquest solo per a tots els públics Macarena Recuerda busca la transformació de l’espai i del que veiem. The Watching Machine (la màquina de mirar, nom que rebien els objectes del segle XIX que creaven il·lusions òptiques) és ara la pròpia caixa escènica, on l’artista desplega una sèrie… Continua llegint

Espectacle concert per a 25 espectadors, Corpus és una trobada entre una peça escultòrica, un manipulador d’objectes i un músic. Corpus és també un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint per a desaparèixer de nou. Amb… Continua llegint

Toni Rumbau presenta una conferència-espectacle en la que convida als espectadors a submergir-se en alguns dels misteris més recòndits d’aquesta pràctica mil·lenària dels titelles. Per fer-ho, el titellaire conferenciant recorre a la clàssica tècnica del titella de guant, ben coneguda per l’autor, que l’ha practicat en bona part dels… Continua llegint

Aquesta companyia de referència del teatre independent madrileny presenta una peça abstracta, contemplativa i de difícil definició creada el 2019.  En aquesta proposta, que defineixen com a una celebració poètica de la vida i de la mort, uns éssers fràgils i bells vagaregen per l’escenari en un muntatge a… Continua llegint

A NO(W)HERE, Natalia Barraza presenta una instal·lació escènica en la qual l’espai es va construint davant els ulls de l’espectador. És una peça que juga amb llenguatges audiovisuals, sonors i plàstics gràcies a un diàleg entre dispositius analògics i digitals de projecció, llum i reflexos. L’obra ofereix diferents punts… Continua llegint

  ‘Míope’ és un espectacle sobre la incapacitat de veure el món en termes de l’altre. Sobre l’angoixa de tractar de satisfer allò oceànic amb allò discret. Sobre viure amb un infern diminut lligat al braç. El viatge escènic porta l’espectador a una relació amb un espai ple d’imatges… Continua llegint

Activitat d’obertura del taller realitzat amb els alumnes de l’Institut del Teatre, a partir de l’espectacle ‘Tierra Pisada, por donde va, camino’, de la companyia El Canto de La Cabra, una obra que va suposar per a la companyia un canvi en el seu camí de recerca i la… Continua llegint

Aquesta peça pretén fer partícip al públic de la visió d’un llenguatge provinent del contacte que establim amb el nostre entorn, mitjançant una geometria que planteja un repte a qui la contempla: estem només davant d’una empremta del present o del traç que uneix els cossos que comparteixen un… Continua llegint

Dins d’unes petites cases els nois i les noies descobriran diferents històries de vida a través del joc i dels objectes. Aquesta proposta que posa sobre la taula molts temes actuals, com ara la precarietat de l’habitatge, les àvies que viuen soles o els fets extraordinaris de les cases… Continua llegint

NOWHEN (cap quan) és el nom d’un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari. Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament,… Continua llegint

‘Glass Doors’ és una instal·lació que representa la transició entre les ombres i la realitat material. Aquesta acció interactiva treballa amb ombres en diferents capes, que s’adhereixen electrostàticament a pantalles muntades sobre portes de vidre. Les ombres es poden superposar, generant així figures complexes i blocs d’ombres irregulars.  Tadeusz… Continua llegint